Verona

Acabo de tornar de dos dies i mig a Verona per feina. Sempre és un plaer anar-hi!

Recordo la meva primera vegada a la ciutat de Romeo i Giulietta, al juliol del 1991, i vaig tenir el que jo crec que és el síndrome d'Stendhal o si més no alguna cosa semblant: Verona és una ciutat medieval espectacular, de les ciutats més boniques i agradables a les que he estat (http://www.tourism.verona.it/_vti_g1_1.aspx). Qui necessiti suggerències d'hotels, gelateries i restaurants ja em pot consultar.
Per cert, a la Bottega del Vino hi he estat vàries vegades, espectacular (http://www.bottegavini.it/). Aquest cop no hi he estat, estava ja tipa. Em pregunto com és que els italians tenen la capacitat de menjar tant tantissim, potser només ho fan quan tenen convidats? El que sí que sé, és que cada vegada són 4 plats i postres (aperitivi, antipasti, primo, secondo e dolce)... per molt bon saque que es tingui, és acceptable per dinar potser, però no per dinar i també per sopar. Estic definitivament embotida, però contenta. Tot és deliciós i regat amb Amarone i Valpolicella... hi ha un refrany que diu "Suprime todo menos la comida", jejeje.

Per cert, dijous passat vaig parlar per Ràdio Andorra per comentar els meus viatges i per què escric sobre ells. Això també ho voldria saber jo, ja que ara des de que he tornat de San Francisco, estic enganxada a l'ordinador escrivint i amb tot de papers escampats pel terra de la sala. A veure si avanço i acabo... m'agradaria tenir-ho mig acabat el proper cap de setmana que divendres és festa.

Enfi, encantada as usual.